BLOGNEWS

El CTFC desenvolupa models per a la simulació d’escenaris forestals en funció del clima i la gestió

9 febrer 2022

En el context actual de canvi climàtic, i en el marc del Pacte Verd Europeu i de l’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2030, és essencial avaluar possibles escenaris forestals i de provisió de serveis ecosistèmics al nostre país en funció de les polítiques i de la gestió aplicada. Presentem una eina de recerca per dur a terme aquesta anàlisi pel conjunt del territori.

 

En un article publicat recentment a la revista Forest Ecology and Management, es presenten, per primer cop, models per simular la dinàmica forestal al conjunt dels boscos d’Espanya incorporant factors ambientals i climàtics. Aquests models ja s’han començat a aplicar a Catalunya.

 

L’estudi, liderat pel CTFC, s’ha basat en les dades dels 3 Inventaris Forestals Nacionals (IFN2, IFN3, IFN4), incloent 50.359 parcel·les i 838.620 arbres, i ha desenvolupat 182 models d’increment de diàmetre i d’alçada, alçada total, supervivència i regeneració.

 

El conjunt de models s’ha integrat en un sistema de projecció que permet realitzar simulacions de la dinàmica forestal i definir escenaris alternatius de gestió integrant les polítiques forestals, la conservació del capital natural i els principis de la bioeconomia circular.

 

Les projeccions futures permeten quantificar els canvis resultants en la provisió de múltiples serveis ecosistèmics.

 

El desenvolupament de la política i la planificació forestals en un context de canvi global necessita eines de modelització adients per poder projectar escenaris i simular estratègies de gestió forestal alternatives que incloguin al mateix temps les condicions climàtiques futures. Fins al desenvolupament d’aquest estudi els models existents de dinàmica forestal eren regionals o bé només es centraven en una sola espècie forestal.

En un article publicat recentment a la revista Forest Ecology and Management, un equip de recerca del CTFC presenten per primera vegada un conjunt de models per simular la dinàmica forestal de 27 espècies i grups d’espècies representatius de tota Espanya, incorporant factors ambientals i climàtics. Els models desenvolupats són sensibles al clima i a la gestió, i han estat calibrats amb totes les dades disponibles dels inventaris forestals nacionals d’Espanya, de manera que representen un ampli espectre de comunitats forestals i de gradient ambientals.

S’han utilitzat 50.359 parcel·les i 838.620 arbres de l’IFN (IFN2-IFN3-IFN4), desenvolupant 182 models d’increment de diàmetre i d’alçada, alçada total, supervivència i regeneració. Els models s’integren en un sistema de projecció forestal que permet estimar els efectes del clima i la gestió forestal, principalment, en el balanç de carboni, el risc d’incendi i la biodiversitat.

Segons Antoni Trasobares, director del CTFC i autor principal de l’article, “aquest estudi proporciona una base sòlida per a la simulació d’escenaris forestals sensibles al clima i la provisió de serveis ecosistèmics o el risc d’incendis, aplicable al conjunt o a qualsevol regió, paisatge, o forest d’Espanya, facilitant la presa de decisions estratègiques per part dels principals actors implicats (administració, propietat, indústria, etc.) durant els propers anys”. Actualment, en la presa de decisions en quant a la planificació i la gestió forestal s’han de considerar una àmplia gamma d’objectius diversos en un context d’incertesa creixent relacionada amb la salut i la condició dels boscos, els riscos biòtics (insectes i patògens) i abiòtics (incendis forestals, tempestes, allaus, esllavissades de terra, etc.), i les condicions climàtiques canviants. Per fer front a aquesta complexitat, calen eines de modelització avançades que projectin l’estat i la dinàmica dels boscos a mig i a llarg termini, tot incloent múltiples fonts d’incertesa, com el canvi climàtic, i que permetin també simular estratègies de gestió alternatives.

Pel que fa al context espanyol, fins a data d’avui hi ha hagut disponibles diversos models de creixement i rendiment per simular la dinàmica forestal, però la majoria d’aquests se centraven en simulacions a nivell de rodal d’una sola espècie i no sempre tenien en compte la variabilitat derivada de les condicions ambientals. Mancava, doncs, desenvolupar una eina capaç de realitzar simulacions multi espècie a nivell d’arbre incloent la incertesa de possibles escenaris climàtics.

Núria Aquilué, investigadora del CTFC i Blas Mola, investigador de la Universitat de Finlàndia Oriental i associat al CTFC, afirmen que “desenvolupar un sistema de simulació a nivell espanyol és un gran pas endavant ja que permet (a) estimar l’efecte de la gestió forestal sobre la disponibilitat sostenible de biomassa forestal, les emissions i l’estoc de carboni dels boscos, i sobre d’altres serveis ecosistèmics com, per exemple, el subministrament d’aigua blava o la conservació de la biodiversitat; i (b) actualitzar contínuament les estimacions de l’IFN abans no es realitzin noves campanyes de mostreig”.

Aquest sistema de simulació es pot vincular a diferents estratègies d’implementació de polítiques o de situacions alternatives de mercat. Les projeccions futures permeten quantificar els canvis resultants en la prestació de múltiples serveis ecosistèmics. Així l’eina esdevé especialment útil per resoldre els reptes que la planificació forestal multi-objectiu presenta en un context d’incertesa global.

L’APLICACIÓ DEL MODEL A CATALUNYA

L’entorn de modelització desenvolupat a nivell espanyol ja s’ha començat a aplicar explícitament al conjunt de boscos de Catalunya per simular els efectes del canvi climàtic i de la gestió forestal amb l’objectiu de fer una valoració preliminar de quatre serveis ecosistèmics: la producció de fusta, l’estoc de carboni, la reducció dels impactes negatius dels incendis i la biodiversitat forestal, a més de tenir en compte l’activitat econòmica i els llocs de treball generats.

S’han considerat dos escenaris d’escalfament global definits al cinquè informe d’avaluació realitzat per l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC): l’escenari RCP8.5 d’altes emissions, i l’escenari RCP4.5 d’emissions moderades. També s’han considerat dos escenaris de gestió forestal: el Business as usual (BAU) on la demanda de fusta i les pràctiques silvícoles habituals per al període 2005-2010 s’assumeixen invariables per a la resta del segle XXI; i el Climate-smart forestry and circular bioeconomy (CSFB), en línia amb la implementació de l’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2030, on s’estableix un augment progressiu de la demanda de fusta i de la superfície gestionada, a més d’assumir un canvi en les pràctiques silvícoles orientat a reduir el risc d’incendi, una millora de la vitalitat de les masses i un afavoriment en l’obtenció de productes amb un major valor afegit i un temps de vida útil més llarg (per exemple, la fusta per construcció).

La gestió CSFB mobilitza un 34% més de fusta dels boscos catalans, fet que es pot vincular a un increment de llocs de treball (nombre de treballadors) directes i indirectes de 770 i 3.300, respectivament; mentre que es redueix clarament l’àrea afectada per incendis d’alta intensitat, al mateix temps que la probabilitat de supervivència de les masses forestals afectades augmenta lleugerament (especialment en condicions climàtiques més severes). A més, l’estoc agregat de carboni acumulat en els boscos i en els productes forestals evoluciona de forma similar sota ambdós escenaris de gestió. Respecte la biodiversitat, anàlisis preliminars mostren com si bé la diversitat taxonòmica no canvia en funció de la gestió aplicada, la presència d’arbres amb diàmetre superior a 45 cm incrementa amb l’escenari CSFB (23% i 21.4% al BAU, i de 24.4% i 24.1% al CSFB), sota els escenaris climàtics RCP4.5 i RCP8.5, respectivament; essent la presència d’arbres grans un dels elements clau associats a una major diversitat dels boscos madurs.

Alhora s’està treballant en l’avaluació d’un altre servei ecosistèmic clau en un context de canvi climàtic als ecosistemes mediterranis com es la contribució dels boscos a la generació d’aigua blava. Properament s’analitzarà el rol que el clima futur i la gestió forestal juguen en la provisió d’aigua blava, no obstant, en base a diversos estudis ja publicats sobre espècies forestals mediterrànies (Ameztegui et al. 2017), podem anticipar que la gestió sostenible CSFB augmentarà la capacitat dels boscos a generar aigua blava. També esta previst incloure a les anàlisis altres aspectes clau com la producció micològica i la sanitat forestal.

Aquest estudi s’ha desenvolupant amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en el marc del Pla d’Acció 2021-2023 per implementar l’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2030.

Més informació:

Trasobares, A.; Mola-Yudego, B.; Aquilué, N.; González-Olabarria, J.-R.; Garcia-Gonzalo, J.; García-Valdés, R.; De Cáceres, M. (2022). Nationwide climate-sensitive models for stand dynamics and forest scenario simulation, Forest Ecology and Management, 505:119909. https://doi.org/10.1016/j.foreco.2021.119909.

Ameztegui, A.; Cabon, A.; De Cáceres, M.; Coll, L. (2017). Managing stand density to enhance the adaptability of Scots pine stands to climate change: A modelling approach. Ecological Modelling. https://doi.org/10.1016/j.ecolmodel.2017.04.006

 

 

 

Last modified: 9 febrer 2022