La setmana passada va tenir lloc a Castelldans (Lleida) una jornada tècnica centrada en la gestió agrícola dels guarets per a la conservació dels ocells estèpics.
Durant la jornada es va explicar la importància del guaret en els sistemes cerealistes de secà per a la conservació de la fauna, i es va exposar la percepció actual que els agricultors tenen d’aquesta pràctica. Així mateix, es van presentar resultats sobre el paper que juguen els diferents tractaments agrícoles per millorar la qualitat dels guarets per a la conservació dels ocells estèpics.
El projecte Gestió agrícola dels guarets per a la conservació d’ocells estèpics compta amb el suport del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, a través la Fundación Biodiversidad, i del DARP.
El projecte
Els ocells estèpics són un dels grups d’aus més amenaçats a nivell europeu, com a conseqüència de la intensificació agrícola i dels canvis en els usos i les pràctiques agrícoles de les últimes dècades. La seva àrea de distribució europea es restringeix en bona part a la península Ibèrica i per tant Espanya té un paper especialment rellevant en la conservació d’aquestes espècies.
Un denominador comú per a la majoria d’aquestes espècies és el paper que juguen els guarets en les estepes cerealistes per a la seva conservació, en ser substrats agrícoles clau per a la seva supervivència al llarg de l’any. Més concretament, l’estructura vegetal i la disponibilitat d’aliment juguen un paper clau per entendre la distribució espacial i l’abundància d’aquestes espècies en el mosaic agrícola extensiu.
Es disposa de força informació sobre l’estat de les poblacions espanyoles de la majoria d’ocells estèpics, i del paper que juga la presència de guarets en la seva conservació, però molt poca sobre com cal gestionar-los agrícolament (pasturatge, llaurat, herbicida, sega, no gestió , etc.) per assolir estructures vegetals òptimes i per incrementar la disponibilitat tròfica (insectes i llavors) per a aquestes aus.
Abans, el manteniment dels guarets en una rotació de cultiu del cereal era una pràctica molt utilitzada en els sistemes cerealistes. Actualment, gairebé només es pot entendre amb objectius ambientals, tot i que encara alguns agricultors l’utilitzen com a eina agrícola per al control de determinades males herbes o per deixar la terra en repòs. Conèixer i entendre les preferències dels agricultors en relació a les diferents alternatives de maneig de què disposen és fonamental per a dissenyar mesures que minimitzin els costos econòmics de gestió i maximitzin els beneficis de conservació de les aus.
El projecte s’ha desenvolupat a Catalunya (amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona) i a Madrid (amb la col·laboració del grup d’Ecologia Terrestre de la Universitat Autònoma de Madrid) en desenes de guarets durant la temporada agrícola 2016-2017.
En el cas de Catalunya, també s’ha treballat en alguns dels guarets que gestionen actualment les empreses Infraestructuras.cat i ASG en el marc de les mesures compensatòries del canal Segarra-Garrigues. En aquests, s’han pres mesures sobre la vegetació, abundància d’aus, insectes i quantitat de llavors disponibles a terra per establir quin tipus de gestió beneficia més a les aus i a la seva disponibilitat d’aliment.
Totes aquestes dades es recolliran en un manual pràctic per a la gestió agrícola de guarets enfocada a la conservació dels ocells estèpics.
Nota: l’autor de la foto de l’inici d’aquesta notícia és Jordi Bas
Last modified: 25 juliol 2018