Gerard Bota, autor de l’article i cap del programa de Gestió i conservació de la biodiversitat del CTFC, parla sobre les conclusions de l’article:
Com es pot fomentar la col·laboració entre equips de recerca, pagesia i l’administració del territori per assegurar la sostenibilitat de les mesures de conservació implementades?
Generar espais de confiança i de cooperació entre diferents sectors relacionats amb el territori i la conservació de la biodiversitat és la pedra angular per trobar solucions als desafiaments ecològics en sistemes cada cop més complexos. Cal que tots els actors entenguin els objectius buscats i el motiu darrere les propostes de mesures. Cal també generar espais de retorn dels resultats obtinguts, així com integrar les seves necessitats (facilitant al màxim la gestió burocràtica i administrativa de la implementació de les mesures) o les preocupacions (buscant models de gestió dels guarets aptes ambientalment que intentin minimitzar la proliferació de plantes ruderals més conflictives per a la pagesia).
Quines lliçons clau s’han après del model de conservació adaptativa aplicat en aquest cas, i com podrien aquestes lliçons aplicar-se a altres projectes de conservació d’espècies en perill d’extinció en diferents regions o amb diferents tipus d’hàbitats?
La gestió adaptativa és un procés efectiu que els gestors poden emprar per incorporar la incertesa dels resultats en el sistema model de gestió, aprendre de les seves accions realitzades i assolir els resultats desitjats. En tot aquest procés, un pas fonamental és el seguiment i avaluació rigorosa de les intervencions de gestió i disposar d’uns objectius clarament definits. Saber què funciona i què no funciona per mirar de millorar-ho és clau. Cal veure els seguiments cal com una inversió i no com una despesa, ja que a mitjà termini ens pot permetre per ser més eficients en les despeses maximitzant els beneficis ambientals.
Podeu llegir la notícia completa.
Last modified: 18 novembre 2024
