El V Congrés de Modelització Forestal ha reunit més de 70 experts del sector, tant tècnics com investigadors, a la seu del CTFC a Solsona els dies 6 i 7 de novembre. Sota el lema “Modelització forestal a l’era de la informació. Reptes i solucions en un futur incert”, la cinquena edició de Congrés Modelització Forestal ha estat organitzada per la Societat Espanyola de Ciències Forestals (SECF) i ha rebut el suport i col·laboració de l’CTFC i la Universitat de Lleida (UdL).
L’investigador de la Universitat de Lleida i coordinador de la trobada, Aitor Améztegui, destaca la importància d’aquest congrés com a “punt de trobada” per debatre sobre el present i el futur del sector. “La modelització no només pot ser útil tant per a investigadors com per a gestors, sinó que és una eina cada vegada més necessària i demandada en un context de canvi global que afecta el funcionament dels boscos, així com a la provisió i demanda de béns i serveis”.
A més, destaca el caràcter col·laboratiu del congrés, que ha comptat amb un taller participatiu amb l’objectiu de contribuir a la millora de l’aplicació dels models forestals a problemes reals. “Aquest taller es va plantejar per discutir fins a quin punt els models que estem utilitzant són útils per a la gestió i, si no ho són, descobrir què els falta”, explica.
Felipe Bravo, president de la SECF, va ser l’encarregat d’inaugurar el congrés amb una presentació que va ser un “passeig” del rodal al paisatge per tal d’exposar com la modelització forestal dóna suport a la presa de decisions informades gràcies a la comprensió de la dinàmica forestal que facilita.
El congrés ha comptat amb prop de 50 ponències repartides en 4 sessions de temàtiques diferents. En primer lloc, s’han tractat les noves tècniques i eines en la modelització del creixement i la productivitat forestal. Aquesta sessió ha començat amb la ponència de Rafael Calama de l’Institut Nacional d’Investigacions Agràries (INIA), que ha aportat la seva reflexió sobre la necessitat real d’utilitzar eines estadístiques complexes per construir models empírics de suport a la gestió forestal.
La segona sessió, dedicada a la modelització de la dinàmica forestal i la distribució d’espècies en un context de canvi global, ha comptat amb la participació de Núria Aquilué, investigadora postdoctoral del CTFC i la Université du Québec a Montreal. Aquilué, que centra el seu treball en l’estudi dels models dinàmics de paisatge aplicats a escales regionals ha reflexionat sobre el potencial d’aquest tipus de models per a “resoldre els known unkowns dels ecosistemes forestals”.
Elsa Varela, investigadora a l’IRTA i associada al CREDA, ha obert la tercera sessió, basada en la quantificació, valoració i optimització de serveis ecosistèmics. A través del seu treball sobre la valoració econòmica d’aquests serveis en el context forestal mediterrani ha obert un fil de debat que s’ha mantingut al llarg de la sessió, en què s’ha posat de manifest que, si bé és molt important l’ús de models per quantificar els serveis que ens proveeixen els boscos, també ho són els estudis que quantifiquen la importància i la valoració que la gent els dóna i la seva disposició a pagar per tenir-los.
La última sessió del congrés s’ha centrat en la modelització de processos ecològics i interaccions bosc-aigua. Miquel de Cáceres, investigador de l’CTFC ha estat l’encarregat de desenvolupar la ponència convidada, presentant el seu treball sobre les escales, processos i reptes en la modelització ecohidrològica al bosc mediterrani.
La reunió ha finalitzat amb la presentació de les properes activitats formatives que es duran a terme des del Grup de Modelització de la SECF i el lliurament de premis a les dues millors presentacions, per Alba Márquez, de l’BC3-Basque Centre for Climate Change, i Rafa Alonso de Fora Forest technologies.
Last modified: 11 novembre 2019
