Martina Sánchez-Pinillos ha defensat avui la seva tesi doctoral al CTFC. La tesi porta per títol “Forest resilience and post-disturbance dynamics. The role of species composition and structure” i ha estat dirigida per Lluís Coll i Aitor Ameztegui.
Aquesta tesi posa de manifest els beneficis de combinar múltiples enfocaments metodològics que ens informin sobre les respostes d’un bosc a les pertorbacions. A més, també proporciona informació sobre la capacitat que tenen els boscos de persistir i sobre com els afecten els factors ambientals i la pròpia composició i estructura del bosc.
Sánchez-Pinillos explica que “mesurar la capacitat de resposta dels boscos és difícil”. Per això proposa mesurar-ho de diferents formes i després combinar-les per tal d’obtenir “una idea més profunda d’allò que hi passa”. Amb la creixent incidència d’esdeveniments ecològics extrems, la mesura de la resistència i la resiliència dels boscos i la comprensió dels factors implicats en la dinàmica que tenen després d’una pertorbació, s’han convertit en prioritats clau per als investigadors i investigadores del sector forestal.
Els resultats d’aquesta tesi, que s’estructura al voltant de quatre estudis, han revelat que la composició i l’estructura d’un bosc tenen un paper molt important en les respostes forestals a les pertorbacions. Per a fer-ho, la investigadora va associar aquestes variables amb la resistència i la resiliència dels boscos boreals després de brots d’insectes.
Per altra banda, la diversitat d’espècies es va relacionar positivament amb la capacitat de resposta dels boscos mediterranis davant les pertorbacions. No obstant això, va ser la identitat de les espècies, més que el seu nombre, el que va tenir un paper fonamental en la resistència i la resiliència dels boscos.
En el cas particular de boscos de pins, van trobar que la seva capacitat de resposta i la seva sensibilitat al foc variaven de manera diferent en funció dels canvis en la seva composició i estructura al llarg del temps. A més, després d’un gran incendi forestal, l’èxit de regeneració del pi es va veure condicionat per la mida dels rebrots veïns i les condicions climàtiques.
Last modified: 3 juny 2019
