Convertir pastures abandonades en plantacions de tòfones pot ser una estratègia per recuperar la producció de tòfona silvestre. Així ho conclou un estudi realitzat per un equip investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Lleida (UdL).
La producció de tòfones silvestres, és a dir, situades en entorns forestals, ha disminuït en els últims 100 anys, fet que ha impulsat l’establiment de plantacions en diferents regions de clima mediterrani del món. Davant l’èxit d’aquestes plantacions, recentment s’ha despertat l’interès per cultivar aquest fong comestible en pastures abandonades o antics camps agrícoles situats dins el bosc.
Tot i així, una de les principals preocupacions és que el bosc pot actuar com a font d’altres fongs associats a espècies arbòries mediterrànies (els anomenats fongs ectomicorízics) que podrien desplaçar la tòfona i per tant, perjudicar-ne la producció.
Partint d’aquesta premissa, l’equip ha realitzat la investigació en una plantació d’alzines de 5 anys d’edat establerta en una pastura abandonada envoltada d’un bosc d’alzines al Prepirineu. En aquesta, han estudiat els efectes de la distància entre l’arbre hoste i el bosc circumdant en el desenvolupament de la tòfona i en la comunitat de fongs associats a les arrels.
Afavorint la planta, afavorim la tòfona
Els resultats indiquen que, tot i que la proximitat de bosc influeix en la comunitat fúngica associada als arbres plantats, això no té perquè limitar el creixement de la tòfona. A més, també evidencien que l’abundància de tòfona està relacionada amb el creixement de l’arbre que l’allotja. Tal i com expliquen des de l’equip investigador del CTFC i de la UdL, i autors de l’article, “si aconseguim que l’arbre creixi suficientment, la tòfona negra es fa forta”, pel que suggereixen que seria recomanable millorar les pràctiques de gestió en aquesta direcció.
No obstant això, Daniel Oliach, integrant de l’equip, també alerta de la necessitat de seguir realitzant noves investigacions que aportin dades de la viabilitat de realitzar plantacions de tòfones en un entorn forestal a llarg termini. Aquestes haurien d’anar dirigides a conèixer millor el desenvolupament de les tòfones en aquestes condicions, així com la quantitat de producció.
Aquí podeu llegir l’article complert.
Aquest treball va comptar amb el suport de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i el Projecte INNOVATRUF (PECT El bosc, el primer recurs de l’economia verda – Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea-Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020). Daniel Oliach va rebre el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement, a través del programa de Doctorats Industrials.
Last modified: 3 juny 2020
