Els informes de la directiva Hàbitats han estat coordinats pel CTFC, i l’ICO ha coordinat els de la directiva Ocells
Aquesta setmana s’han presentat els informes d’aplicació de les directives Hàbitats i Ocells a Catalunya pel període 2013- 2018. Aquestes directives són estratègies essencials per entendre les polítiques europees de conservació de la biodiversitat, mitjançant les quals es garanteix la conservació i el manteniment a llarg termini de les espècies i els llocs físics on viuen.
Els resultats d’aquesta avaluació a Catalunya són semblants als obtinguts per la majoria d’estats i regions d’Europa, i posen de manifest una gestió i un finançament insuficient de la gestió activa en els espais protegits inclosos a la xarxa Natura 2000. És la primera vegada que el Govern català realitza aquesta avaluació amb aquest nivell d’exhaustivitat. La tasca s’ha fet en coordinació amb el CTFC, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i el CREAF, amb la col·laboració d’altres departaments de la Generalitat, diverses institucions, ONG i centres de recerca de Catalunya.
Núria Pou, del CTFC, en un moment de la presentació
Durant la presentació dels Informes d’Aplicació 2013-2018 de la Directiva Hàbitats i la Directiva Ocells a Catalunya, Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi natural, ha recordat que “tenim molt bona delimitació d’espais naturals protegits a Catalunya, a prop del 32%, una dada superior a la mitjana europea”. Tanmateix, ha afirmat que “cal una gestió activa de la biodiversitat, més enllà de la prevenció i la protecció formal”. Per això, ha posat en valor les eines que el Govern està desplegant els darrers anys per a revertir una situació que ha qualificat de “preocupant”. En aquest sentit, ha recordat l’aprovació de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, després de 20 anys, o la creació de l’Observatori del Patrimoni Natural, projecte liderat per Lluís Brotons (CTFC – CREAF).
Resultats per espècies
A Catalunya, el 75% de les espècies de fauna i flora incloses a la Directiva Hàbitats presenten un estat de conservació desfavorable en el període de 2013 a 2018. Del 13% no es disposa de prou dades per establir una valoració i només el 12% restant mostren un estat favorable. Per establir l’estat de conservació d’una espècie es fa servir una metodologia estàndard definida per la Comissió Europea. Aquesta metodologia valora les garanties de cada espècie de mantenir-se al territori a llarg termini a partir de l’estat actual i els canvis experimentats en 4 aspectes: a) la mida de la població (conjunt d’individus d’una mateixa espècie), b) la dimensió de l’àrea en què es distribueix, c) les condicions perquè es desenvolupi en un hàbitat concret i d) el balanç entre les amenaces existents i les accions que es poden impulsar per revertir-les.
Si tenim en compte les dues directives, el 40% de les espècies d’interès comunitari experimenten una reducció de les seves poblacions o no disposen de població suficient per mantenir-se a llarg termini. El 40% es troba en una situació favorable i del 20% restant no es disposa de prou informació per avaluar-ne l’estat.
Els hàbitats, també una assignatura pendent
L’avaluació de l’estat de conservació dels hàbitats d’interès comunitari segueix una metodologia anàloga a la que s’ha fet servir per avaluar les espècies. En aquest cas, l’estat de conservació s’estableix a partir de l’àrea de distribució, la superfície, l’estructura i funcions i les perspectives de futur. Dels 99 hàbitats inclosos en la Directiva Hàbitats presents a Catalunya, el 58% presenta un estat de conservació desfavorable, del 18% no es disposa de prou informació i el 24% restant mostra un estat favorable.
La superfície ocupada per aquests hàbitats és també un element crític: el 24% dels hàbitats estan perdent extensió o no disposen de prou superfície per mantenir-se a llarg termini. Del 35% no es disposa de prou dades per fer-ne una valoració; per contra, el 41% compten amb una superfície adequada.
Els hàbitats que tenen més risc de desaparèixer són els que estan vinculats amb aigües continentals i els que disposen de superfícies molt reduïdes, inferiors a 12 Km² com és el cas dels hàbitats costaners del Delta de l’Ebre i els boscos de ribera i les lleres de molts rius.
S’ha pogut constatar que més del 35% dels hàbitats presents en ambients agrícoles, prats i matollars estan reculant i disposen d’una superfície insuficient per garantir la seva viabilitat a llarg termini.
Del 88% dels hàbitats manca informació per tal d’avaluar la seva estructura, és a dir, quines espècies els composen, amb quina densitat d’individus, de quines mides o edats i com es disposen en l’espai, cosa que permet saber si poden garantir correctament les seves funcions ecològiques. L’única excepció remarcable és pels hàbitats forestals, que tot i ser el 12% dels hàbitats ocupen una superfície molt gran del país. Els resultats d’aquesta primera aproximació conclouen que la majoria de les masses forestals d’interès comunitari presenten estructures massa joves i uniformes per garantir les seves funcions ecològiques.
Els ocells són el grup amb més informació
Per primera vegada, en aquest procés de recollida documental s’aporta informació sobre el conjunt de 261 d’espècies d’ocells d’interès comunitari presents a Catalunya.
S’han estudiat les espècies d’ocells hivernants i les d’ocells nidificants, les que es reprodueixen a Catalunya, que són el grup del qual es disposa de més informació. Les primeres dades es van començar a recollir el 1980, però la majoria dels seguiments regulars dels ocells nidificants es van iniciar a principis de la dècada del 2000. L’anàlisi de les dades més recents posa de manifest que, des de 2007, ha disminuït l’àrea de distribució d’almenys el 30% de les espècies que es reprodueixen al nostre territori. Pel que fa als hivernants, més de la meitat de les espècies (57%) han augmentat les seves poblacions des del 1980 si bé, des de 2007, un 36% torna a reduir la seva població.
La flora, els invertebrats i els peixos són els grups amb pitjor estat de conservació o amb un nivell de coneixement inferior.
Autor de la foto de l’inici de la notícia: Carlos Santiesteban
Last modified: 20 desembre 2019
