El Govern d’Aragó i la Comunidad de Bardenas Reales de Navarra visiten finques de gestió per a la conservació d’ocells esteparis de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del sistema Segarra-Garrigues
L’objectiu és conèixer aquest model d’implementació de mesures de gestió agrícola per a la conservació d’aquestes espècies de cara a aplicar-lo en els seus territoris
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el CTFC, Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, S.A.U., Aigües Segarra-Garrigues i la Fundación Global Nature, ha organitzat avui una jornada tècnica-visita, per a donar a conèixer a representants del Govern d’Aragó i de la Comunidad de Bardenas Reales (Navarra), entre d’altres, les mesures de gestió agrícola que s’han aplicat als secans de les ZEPA de Mas de Melons-Alfés i Belianes-Preixana per a la conservació de les aus estèpiques a Catalunya lligades a les mesures compensatòries de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del canal Segarra-Garrigues.
Acompanyats de responsables i tècnics del Departament, investigadors del CTFC, i dels tècnics de la gestió i relacions amb els agricultors de les ZEPA, el director general de Desarrollo Rural del Govern d’Aragó, Jesús Nogués, acompanyat per caps de servei i assessors, l’alcalde de Farlete (Aragó), Hector Azara, i veïns del municipi, i representats de la Comunidad de Bardenas Reales (Navarra), han visitat les finques gestionades per a la conservació de les aus estèpiques, amb l’objectiu de poder utilitzar les lliçons apreses a Catalunya en la implementació de mesures de gestió agrícola per a la conservació d’aquestes espècies en els seus territoris. Treballar de forma coordinada i intercanviar experiències de gestió exitoses pot ser un aspecte clau per a millorar la situació d’aquestes espècies ja que les poblacions dels tres territoris estan interconnectades.
Les poblacions d’ocells esteparis són un dels grups d’ocells més amenaçats i en regressió a l’estat espanyol atesa la intensificació agrícola i el canvi de pràctiques agroramaderes. A tall d’exemple, el recent informe de l’Estat de la Natura de Catalunya 2020 ha posat de manifest que aquest grup d’ocells es troba entre els més amenaçats en el territori català, amb una davallada global d’un 27% en les seves poblacions del 2002-2019.
Tanmateix, en els últims anys, la Generalitat de Catalunya ha iniciat diferents actuacions de conservació encaminades a revertir aquesta situació, i que han comportat una important inversió econòmica. Aquestes actuacions han inclòs, entre altres, la declaració de vuit ZEPA, l’arrendament o adquisició i gestió de terrenys esteparis i de guaret, l’habilitació de llocs de nidificació, la posada en marxa de programes de cria per a reforçar algunes poblacions, o la senyalització de línies elèctriques per a reduir el risc de col·lisió.
La resposta dels ocells esteparis a la gestió de més de 3.400 hectàrees de guarets arrendades en el marc de les mesures compensatòries de la Declaració d’Impacte Ambiental del Segarra-Garrigues ha estat un increment significatiu de les espècies d’ocells esteparis en els guarets gestionats com a mesures compensatòries de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA).
Situar els guarets en les finques amb major potencial per a l’avifauna i ajustar-ne el maneig agrícola als requeriments de les espècies d’ocells objectiu són una part important de l’èxit observat en les poblacions d’aus estepàries.
De fet, la població de sisó va experimentar una davallada del 50% entre 2002 i 2014, i avui dia està estabilitzada gràcies a les mesures de gestió -en concret, deixar i gestionar guarets- aplicades des de 2014. En altres poblacions de l’Estat espanyol en què no s’ha aplicat aquests tipus de mesures, la regressió de les seves poblacions continua. Un altre cas d’èxit és el de la ganga, un ocell amb poc més de 100 exemplars a Catalunya, amb una distribució restringida a les ZEPA d’Alfés-Mas de Melons i del Segrià-Utxesa. La seva població reproductora ha experimentat un augment al voltant del 9% anual entre 2010-2019, sobretot a partir del 2016, moment en què es va incrementar notablement el nombre d’hectàrees de guaret gestionades en aquestes zones. En els últims quatre anys, la major part de les evidències de reproducció de l’espècie s’han produït en finques gestionades amb finalitats ambientals.
Last modified: 27 gener 2022
