A l’hora de dissenyar estratègies forestals d’adaptació al canvi global, un nou estudi posa l’atenció en la importància de caracteritzar i diversificar els trets funcionals de les espècies d’un bosc. La investigació presenta una metodologia per informar la gestió forestal fàcil d’utilitzar basada en els trets funcionals de les espècies, és a dir, en aquelles característiques morfològiques o fenològiques dels individus que tenen a veure amb el creixement, la supervivència i la reproducció, com ara l’alçada mitjana, la mida de les llavors o la seva tolerància a la sequera.
L’estudi, que ha comptat també amb la participació del CREAF i d’institucions canadenques, proposa la diversitat funcional del bosc en el seu conjunt, així com la connectivitat funcional a nivell de paisatge com a indicadors de la capacitat d’adaptació de l’ecosistema a condicions ambientals canviants. Els resultats es publiquen a la revista científica Forest Ecology and Management.
“El fet de caracteritzar les espècies forestals a través de trets funcionals dona la idea de la diversitat funcional que hi ha en un paisatge o una regió, i per tant la seva capacitat d’adaptació i resistència. Una regió pot ser bastant rica en espècies, però funcionalment pobra”, explica Núria Aquilué, investigadora del CTFC i autora principal de l’article.
A més, l’estudi també ha tingut en compte la vulnerabilitat de les espècies a pertorbacions naturals actuals i futures. “Una espècie pot augmentar la diversitat funcional d’un ecosistema, però si està molt amenaçada per pertorbacions que probablement acabaran impactant a la regió, s’ha de tenir en compte”, afegeix Aquilué.
Plantar espècies funcionalment rares beneficia la capacitat d’adaptació
L’estudi també realitza una avaluació de la diversitat i de la connectivitat funcional en un paisatge de bosc temperat al sud-est de Canadà, que tot i ser molt ric en espècies, es concentren en dos grans grups funcionals. Augmentar la diversitat funcional d’aquest bosc, repercutiria en un augment de la seva capacitat adaptativa.
L’equip investigador hi ha assajat quatre escenaris de gestió que varien en intensitat i en l’estratègia silvícola, inclosa la plantació d’espècies arbòries de grups funcionals rars o l’aclarida d’espècies arbòries dels grups funcionals predominants per afavorir la regeneració natural d’espècies funcionalment. “En segons quina zona, promoure la regeneració d’espècies funcionalment més rares seria suficient per augmentar de manera considerable la diversitat funcional de tot l’ecosistema. No sempre és necessària una gestió molt intensiva dels boscos, sinó fer-la més dirigida”, conclou Aquilué.
Un eina per donar suport a les decisions de planificació
Donada la incertesa dels canvis ambientals mundials, es necessiten eines fiables i amb base científica per donar suport a les decisions de planificació. En adoptar la metodologia proposada en aquest estudi, basada en xarxes i en trets funcionals, els i les professionals forestals tenen una nova eina de fàcil ús per avaluar la diversitat funcional a nivell de paisatge, la vulnerabilitat i la connectivitat funcional.
Els resultats d’aquest estudi poden utilitzar-se per informar tant els plans de mitigació en front les pertorbacions naturals com les estratègies per millorar la capacitat d’adaptació dels ecosistemes a les condicions ambientals futures i a les demandes de la societat.
Més informació:
A simple-to-use management approach to boost adaptive capacity of forests to global uncertainty Núria Aquilué, Christian Messier, Kyle T. Martins, Véronique Dumais-Lalonde, Marco Mina. https://doi.org/10.1016/j.foreco.2020.118692
Last modified: 15 desembre 2020
