En el marc del projecte Matoseg, finançat per la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern d’Espanya, s’ha establert un sistema de detecció, predicció i seguiment dels efectes de sequeres intenses i recurrents sobre l’estructura i biodiversitat de comunitats arbustives mediterrànies de l’est peninsular
El projecte s’ha dut a terme entre el 2021 i el 2022. Ha comptat amb la participació i la col·laboració de l’equip del Servei de Prevenció d’Incendis i del cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, que aporten el seu coneixement i experiència de més de 20 anys sobre la dinàmica de la humitat en matollars; i els departaments de Medi Ambient i lluita contra incendis dels governs de la Comunitat Valenciana i d’Aragó, que han participat en la localització de les parcel·les de seguiment.
La Xarxa MatoSeg ha inventariat la composició de flora vascular i l’estructura arbustiva de 24 parcel·les de matollars, representatives de les formacions arbustives mediterrànies sobre substrat calcari. La majoria s’han distribuït en espais de la Xarxa Natura 2000 de l’est peninsular. La caracterització de les parcel·les ha consistit en l’inventariat sistemàtic de la flora vascular en parcel·les quadrades de 400 m2 i l’estimació del recobriment i alçada de les espècies llenyoses que s’hi troben.
La detecció i la predicció es basa en els resultats de simulació del balanç hídric realitzats amb el model Medfate. Aquest model permet estimar l’estrès hídric de la vegetació i la diferència entre l’aigua disponible al sòl i l’evapotranspiració de la vegetació i el sòl.
Els resultats de les simulacions s’han incorporat al visor del balanç hídric, que permet observar l’evolució de l’estrès hídric d’una parcel·la forestal al llarg del temps.
L’augment de la freqüència i la durada dels episodis extrems de sequera constitueixen les causes de la pèrdua accelerada de biodiversitat i la degradació del funcionament de molts ecosistemes. Els efectes sobre les formacions arbustives mediterrànies són menys coneguts, i en els darrers anys s’ha observat un decaïment important d’algunes espècies llenyoses. Això pot provocar una pèrdua de biodiversitat i les seves funcions associades, la proliferació d’algunes espècies herbàcies i l’augment del risc d’incendi. La informació recopilada sistemàticament en parcel·les permanents ha de permetre el seguiment de possibles canvis deguts a llargs episodis de sequera o incendis severs a la composició o estructura de les formacions mediterrànies arbustives.
Last modified: 19 abril 2023
