BLOGNEWS

La gestió dels guarets com a eina de conservació, protagonista d’una tesi doctoral

2 juliol 2021

Ana Sanz ha defensat avui al CTFC la seva tesi doctoral, centrada en l’estudi de la importància dels guarets i la seva gestió com a eina per a compaginar la millora de les poblacions d’ocells agrícoles i estèpics amb l’activitat agrícola

 

Els paisatges agrícoles són ecosistemes rics en biodiversitat. Des de mitjans del segle passat s’està donant un procés d’intensificació agrícola que està causant la pèrdua d’aquesta biodiversitat a gran velocitat. Com a conseqüència, les poblacions d’ocells de zones agrícoles (sobretot algunes espècies concretes, com les estèpiques) pateixen un fort declivi.

A Europa, aquestes ocells estan estretament associats a estepes cerealistes de la Península Ibèrica, que són paisatges oberts i plans on predomina el cultiu del cereal, en rotació amb guarets i altres cultius herbacis. Els guarets són hàbitats essencials per a l’alimentació i nidificació dels ocells de medis agrícoles. Normalment presenten una vegetació baixa en altura i cobertura, que resulta òptima per als ocells estèpics.

A la tesi presentada avui, Sanz avalua la importància del guaret i la seva gestió per a la millora de les poblacions d’ocells agrícoles i estèpics. L’estudi es centra en una estepa cerealista de Catalunya, on s’apliquen mesures compensatòries del canal de regadiu Segarra-Garrigues per a la conservació dels ocells des de l’any 2015.

La tesi demostra l’eficiència de la gestió dels guarets com a mesura de conservació d’àmbit local específicament dissenyada per a diverses espècies com per exemple el sisó, la ganga, la calàndria o el torlit, entre d’altres, amb una gestió adequada de l’estructura de la vegetació.

La gestió dels guarets també va resultar ser més eficaç que altres mesures de conservació promogudes en aquests espais en el marc de la Política Agrària Comuna Europea per augmentar l’abundància d’aquestes espècies (mesures agro-ambientals i pagament verd).

Aquesta tesi proporciona recomanacions útils per a la planificació i avaluació de mesures de conservació, des de l’etapa inicial del monitoratge fins a comprendre quins són els mecanismes ecològics subjacents a les mesures de conservació més exitoses. La seva principal contribució és la importància d’una adequada gestió dels guarets com a eina de conservació. Aquestes recomanacions són especialment oportunes per poder ser incloses en els instruments (eco-esquemes, etc.) de la nova reforma de la Política Agrària Comuna, i així poder contribuir a fer compatibles la conservació d’aquestes espècies amb l’agricultura.

Last modified: 2 juliol 2021