La tesi ha analitzat les diferents limitacions que afecten la regeneració postincendi del pi blanc i la pinassa.
Els resultats obtinguts poden tenir implicacions rellevants per a la planificació i la gestió forestal a llarg termini, tant en el context actual com futur.
Ana Lucía Méndez-Cartín ha defensat la seva tesi doctoral sobre Modelització de la regeneració postincendi de les pinedes mediterrànies. Dirigida per Aitor Ameztegui i Lluís Coll, investigadors de la Universitat de Lleida adscrits al CTFC, Méndez-Cartín ha analitzat les limitacions que afecten la regeneració posterior a un incendi del pi blanc (Pinus halepensis) i la pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii). També ha avaluat com el canvi climàtic pot influir en la dinàmica i la vulnerabilitat futura d’aquestes espècies.
A l’Espanya mediterrània, com a conseqüència del canvi climàtic, s’esperen canvis extrems en les temperatures i en els règims de precipitació, que ja estan afectant i afectaran encara més els processos que modulen la dinàmica forestal. L’agreujament de les condicions climàtiques, juntament amb els canvis en l’ús del sòl que afavoreixen la continuïtat i la connectivitat forestal, ha modificat els règims històrics d’incendis forestals, dificultant la recuperació dels ecosistemes forestals. La resposta de les espècies a aquests canvis pot variar en funció dels seus trets funcionals, imposant limitacions diferenciades a la regeneració postincendi.
La tesi integra els resultats de tres estudis observacionals de camp i un estudi basat en simulacions amb projeccions futures. Els resultats amplien el coneixement sobre els factors que condicionen la regeneració postincendi de P. halepensis i P. nigra, així com sobre els possibles reptes que hauran d’afrontar els boscos joves d’aquestes espècies en el futur. Es va comprovar que les interaccions postincendi (per exemple, competència i facilitació) del regenerat varien al llarg d’un gradient d’aridesa. Es van evidenciar canvis en els mecanismes de competència entre zones xèriques i mèsiques, així com transicions entre facilitació i competició a mesura que augmenta l’aridesa.
A escala de paisatge, la disposició espacial de les illes d’arbres supervivents després de l’incendi influeix en la probabilitat d’establiment i en l’abundància de regenerat de P. nigra. A més, les projeccions futures suggereixen que les amenaces climàtiques tindran un marcat efecte regional, afectant de manera diferencial la dinàmica forestal en funció de la posició de les masses dins del rang de distribució de cada espècie.
Finalment, aquesta tesi aporta evidència que la interacció entre factors a gran escala i les condicions microestacionals és clau per explicar la dinàmica postpertorbació dels boscos joves. Aquests resultats poden tenir implicacions rellevants per a la planificació i la gestió forestal a llarg termini, tant en el context actual com futur.
Last modified: 18 maig 2026
