Quim Canelles ha defensat avui la seva tesi doctoral al CTFC, centrada en l’efecte de les plagues d’insectes sobre el paisatge forestal i amb l’objectiu principal d’integrar aquest coneixement a eines de modelització que ajudin a la predicció de conseqüències en l’actual context de canvi global
La tesi s’ha centrat en l’estudi de la papallona del boix, un insecte invasor a Catalunya. Els models prediuen que el canvi climàtic pot limitar la severitat de la plaga en zones de muntanya i del Pirineu central
Quim Canelles ha defensat avui la seva tesi doctoral al CTFC, centrada en l’efecte de les plagues d’insectes sobre el paisatge forestal. Tot i ser elements integrats en la dinàmica del paisatge forestal, durant les últimes dècades aquestes plagues han experimentat un augment en nombre i impacte, amb conseqüències severes pels ecosistemes i la societat. Això és resultat principalment dels canvis en l’ús del sòl, del clima i la introducció d’espècies invasores degut al comerç internacional i a la mobilitat humana.
Imatge de la projecció de la dinàmica del boix al Pirineu espanyol davant de les pressions de foc, sequera i la incidència de la papallona del boix
En l’estudi, Canelles ha definit els efectes directes i indirectes de les plagues d’insectes mitjançant la descripció de les interaccions amb altres pertorbacions del paisatge forestal (el foc, la sequera, les tempestes, la contaminació, etc.) i descrit els mecanismes que hi influeixen. S’ha centrat en l’estudi de la papallona del boix (Cydalima perspectalis), un lepidòpter originari d’Àsia i invasor a Europa des de 2007, descrivint-ne el nínxol ecològic de l’espècie, la seva distribució i l’impacte potencial a l’àrea d’invasió. A través de models, ha anticipat els impactes d’aquesta plaga i les seves interaccions amb altres pertorbacions a la vessant sud dels Pirineus (Catalunya, Pirineu aragonès, Rioja, Navarra i País Basc) en un futur regit pel canvi climàtic.
Projecció de la dinàmica del boix al Pirineu espanyol davant de les pressions de foc, sequera i la incidència de la papallona del boix
L’expansió de la papallona del boix en aquesta vessant està lligada a la presència de la planta hoste (Buxus sempervirens) i la capacitat d’expansió de l’insecte, mentre que no és limitada per la composició de l’habitat. Tot i això, la defoliació severa només es troba en llocs d’alta adequació climàtica, definida per una variació petita de temperatures diürnes i una baixa estacionalitat de la precipitació i la temperatura. Aquestes condicions defineixen un cert patró de continentalitat, on els boixos més susceptibles de ser atacats són aquells que es troben a prop de la costa i a baixa elevació (a les províncies de Girona, Barcelona i Navarra) i exclou zones del Pirineu central (Lleida, Osca).
Les projeccions apunten a que el canvi climàtic podria reduir l’àrea d’impacte sever causat per l’insecte, concentrant-lo només a algunes localitats. En canvi, la interacció entre C. perspectalis i altres pertorbacions, com el foc i la sequera extrema, no ha resultat significativa. Sí que s’han pogut descriure diverses interaccions en altres espècies d’insectes forestals. Per exemple, alguns arbres quan estan danyats pel foc o per sequera sintetitzen etanol, monoterpens i feromones atrauen als insectes; els arbres morts per causa d’una plaga d’insectes impliquen una acumulació de combustible que facilita la propagació d’incendis; els arbres debilitats per la sequera tenen una capacitat de resposta (síntesi de resines, capacitat de rebrot, etc.) menor i per tant són més susceptibles als atacs d’insectes; etc.
Tota aquesta informació ofereix una base de gran valor per a la futura recerca i pel disseny d’estratègies de gestió de boscos i plagues.
La tesi ha estat dirigida pel Dr. Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i associat al CTFC, i tutorada pel Dr. Javier Retana (CREAF).
Last modified: 16 setembre 2021
