Els productes forestals no fusters (PFNF) —com els bolets, el suro, la resina, els pinyons, les castanyes i el llentiscle— són una part important de les economies rurals a les zones forestals d’Espanya. Generen ingressos, sostenen els mitjans de vida locals i ofereixen alternatives d’origen natural als materials derivats de combustibles fòssils. A mesura que Europa avança cap a una bioeconomia forestal, els PFNF adquireixen una importància creixent.
Tanmateix, malgrat la seva rellevància, se sap poc sobre les persones que recullen aquests productes. Aquesta manca de coneixement pot limitar el disseny de polítiques i estratègies eficaces per donar suport a una bioeconomia forestal justa, resilent i sostenible.
Per abordar aquest buit, l’estudi del projecte IMFOREST, liderat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), analitza els perfils, els reptes i les oportunitats dels recol·lectors comercials a tot el país. El CTFC, juntament amb COSE, CSIC-INIA i CESEFOR, va entrevistar recol·lectors de PFNF i els seus ocupadors.
Una mà d’obra flexible i sovint invisible
La majoria dels recol·lectors de PFNF treballen com a autònoms o petits emprenedors. Només alguns, principalment en la resinació, s’hi dediquen a temps complet a un únic producte. Per a la majoria, la recol·lecció és una activitat estacional o un ingrés complementari a feines forestals o altres ocupacions completament diferents.
Atès que, en el cas dels bolets, castanyes, (pinyó a Catalunya) i llentiscle, la recol·lecció sol ser informal i estacional, aquests treballadors sovint romanen invisibles en les estadístiques oficials, cosa que dificulta entendre el sector o dissenyar polítiques adequades.
Les xarxes socials pesen més que les vies formals d’accés
Un dels factors més importants per entrar en el sector és el capital social: conèixer algú que ja hi sigui dins. Molts recol·lectors comencen gràcies a vincles familiars o contactes locals, més que a través de formació o sistemes formals de contractació. Aquesta dependència de les xarxes de contacte limita l’accés de nous participants i condiciona qui forma part del sector, reforçant patrons socials preexistents.
Un sector masculinitzat, amb algunes excepcions
El perfil típic del recol·lector és masculí, reflex de normes culturals arrelades en el treball forestal. Les dones hi són presents, però sobretot en activitats concretes com la recol·lecció de bolets, castanyes i resina, que permeten una major autoorganització i conciliació familiar. Aquestes diferències no són només físiques, sinó també culturals: el treball forestal es percep sovint com a masculí, cosa que pot desincentivar una participació femenina més àmplia.
Les persones migrants hi tenen un paper clau
A moltes regions, les persones migrants representen una part important de la mà d’obra en la recol·lecció de PFNF. La seva presència sol reflectir la demografia local: les zones amb més població migrant tendeixen a tenir més recol·lectors d’aquest origen. Les activitats menys regulades o més informals acostumen a ser més accessibles per a aquest col·lectiu, especialment quan les oportunitats laborals alternatives són limitades.
Figura 1. Proporció de recol·lectors per gènere (% dones) i origen (% nacionals), i nivell de regulació normalitzat en diferents regions: AND (Andalusia), CAT (Catalunya), CyL (Castella i Lleó), EXT (Extremadura), CAST (Castelló).
L’accés a la terra és clau
A Espanya, els productes forestals pertanyen al propietari del terreny, de manera que els recol·lectors necessiten permís per accedir-hi. Per a aquells que no són propietaris, això suposa un esforç addicional: necessiten capacitat de negociació, gestió administrativa o xarxes de contacte locals per aconseguir-hi accés. Així, el capital natural (com el dret d’aprofitament comercial del recurs) esdevé un factor decisiu per a l’èxit.
Les competències van de bàsiques a altament especialitzades
No totes les tasques de recol·lecció són iguals. Algunes activitats, com recollir bolets o castanyes, requereixen habilitats relativament senzilles. Altres, com l’extracció de suro o la resinació, exigeixen coneixements especialitzats i precisió per no malmetre els arbres. En aquests sectors més tècnics, la formació i l’experiència (capital humà) són fonamentals, cosa que pot limitar l’entrada de nous treballadors.
La inversió en equipament pot ser una barrera
Algunes activitats requereixen eines específiques o maquinària, cosa que implica una inversió inicial. Aquest capital físic pot convertir-se en una dificultat important, especialment per a persones amb recursos financers limitats.
Per què és important
Fer visible aquesta força laboral és essencial per al futur de les cadenes de valor dels PFNF i per dissenyar polítiques que donin suport a la transició cap a una bioeconomia forestal a Europa. Sense una comprensió més clara de qui recull aquests productes, en quines condicions i amb quines barreres, resulta difícil atraure nous treballadors, millorar la formació, garantir condicions laborals justes o donar suport a qui s’incorpora al sector sense xarxes familiars o locals.
També és clau per a la gestió forestal sostenible. Unes normes més clares sobre l’accés a la terra i els drets d’aprofitament poden ajudar a reduir els conflictes entre propietaris, recol·lectors i empreses. Alhora, un major reconeixement de les capacitats dels recol·lectors pot afavorir pràctiques més sostenibles, especialment en activitats que requereixen coneixements tècnics.
Last modified: 30 juny 2026
