Els fongs poden ser una alternativa de gestió al desarrelament mecànic o químic dels pollancres, reduint la dependència de tècniques mecàniques agressives i de productes químics.
En la jornada duta a terme divendres passat, s’ha mostrat i explicat la gestió aplicada a les plantacions de pollancres a Seròs i la metodologia d’aplicació de fongs descomponedors a les soques
Després de l’aprofitament de la fusta en una plantació de pollancres, és necessari controlar el creixement del rebrot. En la majoria dels casos, la gestió tradicional desencadena una sèrie de pertorbacions en el sòl i als aqüífers, impactant directament a la biodiversitat local. Els fongs són organismes capaços de degradar la fusta dels ecosistemes forestals de manera natural. Poden digerir completament alguns components de la fusta, com la lignina i la cel·lulosa, fins a convertir-los en humus. Gràcies a ells, una gran part de la matèria orgànica que queda al sòl (fulles de caducifolis o llenya) es degrada i es reincorpora al sòl.
El pollancre acull una comunitat de fongs clau en els boscos de ribera, ajudant-la en el seu creixement i en la tolerància a l’estrès ambiental. És una espècie molt apreciada dins de la indústria de la fusta, amb molta capacitat de rebrot des de les soques i arrels. No obstant això, la qualitat de la fusta obtinguda mitjançant els rebrots no satisfà les necessitats de la indústria del desenrotllament. Per tant, per tal d’obtenir fusta de qualitat que assoleixi els màxims valors de mercat, cal fer una nova plantació després de cada aprofitament.
El principal inconvenient és que en noves plantacions on ja hi havia pollancres anteriorment, s’hi troba soques que han estat tallades i que rebroten durant el període vegetatiu, competint per la llum, l’aigua i els nutrients amb els nous peus plantats. Com a solució, després de l’aprofitament d’espècies forestals de creixement ràpid és necessari controlar el creixement del rebrot, ja que el seu desenvolupament en anys posteriors pot ser superior al dels arbres plantats i competir de forma directa.
En la majoria dels casos, es requereix arrencar les soques mecànicament o tractar-les químicament. El tractament mecànic consisteix a arrencar-les amb una retroexcavadora giratòria i posteriorment cremar-les juntament amb totes les restes de brancada de l’aprofitament, o mitjançant la trituració in situ amb una barrina especial unida al tractor. El tractament químic consisteix en tractar les soques amb glifosat aplicat 20-25 dies després d’haver tallat els arbres o bé tractar els rebrots de la soca durant la primavera següent.
El treball dut a terme pel CTFC, en el marc de l’activitat de demostració de transferència tecnològica DESCOMPFONGS, ha demostrat que és possible utilitzar espècies de fongs locals com una alternativa al desarrelament mecànic i químic de les soques, tot i les seves possibles limitacions. S’ha comprovat que el tractament de les soques amb Cyclocybe aegerita redueix el nombre de rebrots en un 70%, i que l’alçada de la tallada de la soca pot influir en aquest efecte. No obstant això, cal valorar-ne la viabilitat amb més mostrejos.
La producció de fongs comestibles a les soques després de la seva inoculació, amb un interès comercial (un 48% de les soques han produït pollancró), pot fer que la gestió forestal dels pollancres sigui més competitiva dins del sector, ja que pot millorar-ne el rendiment gràcies a la producció de bolets. A més, la seva fructificació es pot prolongar durant més de 10 anys.
Aquests resultats posen en relleu que la inoculació amb fongs sapròfits no només és una eina viable per gestionar la regeneració dels pollancres, sinó que també pot transformar una pràctica habitualment costosa i d’alt impacte en una oportunitat per generar valor ecològic i econòmic. L’aplicació d’aquesta tècnica en el futur podria contribuir a una gestió forestal més sostenible, alineada amb els objectius de conservació i bioeconomia circular.
Last modified: 15 abril 2026
